Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música bonita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música bonita. Mostrar tots els missatges

28 de maig 2011

Música bonita y rara: Mediaeval Baebes

Para los que, como yo, están un poco aburridos de la actual filosofía de "pasaba por aquí y he subido a cantar tan sucio y mal vestido como he salido del metro", el grupo de música medieval de Katharine Blake -de Miranda Sex Garden- es ideal. Siempre perfectamente disfrazadas de brujitas medievales, cantan con voces angelicales -pero sin gorgoritos operísticos-, las canciones del repertorio medieval. Escucharles es un verdadero viaje por el tunel del tiempo.



En su Web están pidiendo ayuda para financiar su nuevo espectáculo y el álbum con las canciones del mismo: 

Con el vestuario realizado por Uptight Clothing http://www.uptight-clothing.co.uk/. Lo llevan en este vídeo tan raro donde se mezcla, lo mismo en la imágenes que en la canción, el presente y el pasado: 


Y aquí su versión del Padrenuestro en gaélico, "Temptation", título del nuevo espectáculo:

Música bonita y rara: Rasputina

Hace tiempo que no ponemos música en el blog, de modo que... Aquí están Rasputina:


Este es uno de sus temas más asequibles sobre la Pequeña Edad de Hielo: 


Rasputina era la hija de Rasputin, su apellido da nombre al grupo de Melora Creager que es la violonchelista que acompañó a  Nirvana en la gira de "In Utero". Imagino que debimos verla en el Pabellón del Real Madrid, pero de ese concierto sólo recuerdo mal rollo y tristeza...



La info habitual:




Según su Web, Rasputina se formaron en 1891 y van siempre disfrazadas, con corsets y plumas de ave. La formación del grupo sufre cambios continuos y su música es muy rara y muy hipnótica. Imposible recurrir a los lugares comunes de la crítica musical para describirla. Esta es Melora en su esplendor seudo-victoriano.


Aquí está el  link del concierto de Rasputina en Woodsongs. Para poder verlo, hay que pegarlo en la ventana del reproductor donde pone "Abrir volcado de red", "URL" o algo similar:



Otro de sus vídeos. Cuidado porque deja bastante mal cuerpo:


Aquí Rasputina con Marilyn Manson:



4 de maig 2011

Una canción que he oído media docena de veces seguidas

Jacqueline Fortes "Terra d'nhas gente"

Es de Cabo Verde. Yo tenía un lp de cuando se llamaba sólo Jacqueline, bueno, lo sigo teniendo, porque esa música de distribución no comercial aquí en mi casa se guarda como oro en paño ... Tiene una voz preciosa.

21 de gen. 2011

Más música bonita, buena y emocionante

la catedral de joglaria  Xavier Baró

Amb Lluny del camí ral (2009), es tancava una trilogia que va començar amb Cançons del temps de destrals (2004) i Flors de joglaria (2006). Tres discos de cançons que s’endinsaven en un univers còsmic i tel·lúric en busca d’un so que tingués a veure amb el de la música catalana primitiva i iniciàtica; que aprofondien en una vibració pròpia, personal i geogràfica. “El que Sun Ra buscava més enllà de les estrelles jo ho busco sota els meus peus” (Xavier Baró).
En aquest viatge experimental i creatiu, l’artista es troba amb les cançons tradicionals, que porten en el seu interior aquesta vibració sonora: un bateg que, en les múltiples interpretacions que se n’han anat fent, s’ha diluit i fossilitzat. I l’artista s’adona que la seva veu és aquí, empeltada a l’arrel. I aixó fa que, amb naturalitat, sense alterar el contingut de l’obra tradicional, aquesta tingui la seva personalitat i sembli acabada de fer, com si l’escoltessim per primera vegada. Perquè d’aixó tracta la creació: de l’emoció personal que un hi imprimeix fent-la única.

LA MÀGICA OLIVERA és un disc que ve de molt lluny, com si s’hagués trobat dins d’un cofre enterrat al peu de l’Olivera de què ens parla. És un àlbum de cançons que beuen de la tradició i surten de l’arrel més fonda, il·luminant el costat fosc de les immemorials històries humanes que han perviscut i que formen el tronc de la cançó popular. Perquè aquest disc no és un altre afegit al catàleg de cançons tradicionals que de tant en tant s’editen. Aquesta és una obra que tracta dels sentiments, de les emocions, de la vida amb tots els seus drames i joies, i el misteri. I ho fa creant i recreant, mitjançant unes cançons antigues, anònimes, i altres de pròpies, barrejant-les, modificant-les fins a formar un únic corpus que sembla pertànyer a un mateix compositor. Sobre una base tradicional, Xavier Baró obre la tapa del cofre que guarda la primera cançó, i amb el seu so salvatge, actual i remot alhora, en posa en marxa la continuïtat.
No hi fa res que el temps es digui passat o present. La Màgica Olivera és tan contemporàni com una muntanya

Más música para el fin de semana

http://www.myspace.com/sagefrancis

Una recomendación de mi amigo Álvaro Ruiz que siempre ha tenido muy buen gusto.